O Tomás “El Nitri” si jekh manush mashkar e maj garavdeder so si andi flamenkikani història. Lesko chacho anav sàsas jekh xaing e rodarnengi spekulàcie. E palutne arakhimàta sikaven les sar o Tomás Ortega López. Biàndilo ando bersh 1838 ando Puerto de Santa María aj mulo ando bersh 1878 ando Jerez de la Frontera.
Sas andi jekh vasni famìlja kotar rromane/gitanikane flamenkikane artistùria (E Ortega) kaj vi sas o El Fillo (lesko kàko). I vipal famìlja kaj dindjas o Manolo “Caracol” aj e gurivikane khelavne (torèruria) e “Gallos”.
O Nitri liljas peske familjatar jekh musikàlo denipen but barvalo. Lesko angluno musikalo sikljaripen sas dino leske andi peski famìlja. Vi parvarel pes kotar o flamenkikano musikàlo trujalipen ke sas e rromende ando Kàdiz aj ande Puerto de San Fernando ta Puerto de Santa María ko mashkar o shelibersh XIXto kana e anglune bare gilavne kotar i Sigirìdja sas kerindoj penge kreàcie e historiake: i María Borrico, o Curro Durse, o Viejo de la Isla…
Nashti mukhas rigate so amen sas vakerindoj pi darrin kotar o Rromano/Gitano Gilavipen: mashkar akala manushende, atòska aj okote (khetanes Trianasa ta Jerez de la Fronterasa), si kerindoj e melòdie save oven ando zoralo andripen kotar o rromano/gitanikano Flamenkikano gilavipen.
Akava musikàlo substràto sevel e Nitrike sar bàza te kerel peske animàta. Dosharen les trin chanda kotar Siguiriya, takaj vazdaras akava angluno chand ashal leski originalitèta. Akaja melòdja, poshadini andi musìka kotar aver baro Siguiriyero (Rinchibjarneski nòta: Gilavno kotar Sigirìdja), o Curro Durse, sas registrisardi jèkhto var ando bersh 1964 kotar o Antonio Mairena. Dji atòska sàsas transmitisardi oral, muj kanesa:
http://canteytoque.es/nitri1am22.mp3
O emotivikano shajpen khetanes e vokalikane shajnimàta so sas les o Nitri kerdjan les jekh pramishto gilavno kotar Siguiriya, kadial lesko anav sar gilavno bariljas.
Te ròdel maj feder butikane somtruja geljas ki Sevìla, kaj e cafés cantantes (Rinchibjarneski nòta: kadial akharen pen atòska andi Espànja e thana kaj shaj te xas, te pias aj te dikhas jekh espektàkulo, jekh performància, sheral Flamènko) si jekh suro e gilavnenge kotar akava vaxt. Sas lilo kotar lesko kàko “El Fillo” ta leski rromni i “La Andonda” (Rinchibjarneski nòta: Francisco Ortega Vargas, El Fillo, (†1878) ta i María Amaya Heredia, La Andonda, (1831-1891), sol duj sas bare gilavne). Te avel pashe akava duj djantre kreatòruria kotar o gilavipen buxljardjas but o djantripen kotar o “El Nitri”. Uzal, ando odova vaxt andi Sevìla aj Triàna sas o maj feder kotar o phurano Flamènko aj o Nìtri maladiljas savorrensa.
I bohemikani misùra kotar o Tomás kerdjas les te djal te ròdel neve thana aj kadial sas gilavindoj ande kàfa kotar Màlaga, Granàda ta Jerez. Ande akala skèna bariardjas leski fàma sar biacharutno gilavno. Preciz ando Màlaga, ando bersh 1868, palal jekh performància, o publìko chudavdo kotar o gilavipen kotar akava Rrom/gitano dindjas les i “Llave de Oro del Cante Flamenco” (Flamenkoski Gilavipnaski Somnakuni Klidji). Akaja pursak, so ondiljas natural, nas la angluneder vi nas la jekh somandruno molaj. Ma dikh so, e vaxtensa, akaja pursak ovèla jekh simbòlo kotar o djantripen aj o uzhipen ando Flamènko (Palal, ando bersh 1925, o Manuel Vallejo lèlas i dùjto “Llave de Oro del Cante”, àma na avèla dji ko bersh 1962, kana o Antonio Mairena lel i trìnto “Llave de Oro del Cante”, kana akaja pursak si dikhli sar i maj bari simbolikani pursak andro Flamènko. Ando bersh 2000, o Andalucikano Rajpen dindjas i stàrto “Llave de Oro del Cante” e Camarón de la Islake aj ando bersh 2005 i pàndjto “Llave de Oro del Cante” djal ko Antonio Fernández “Fosforito”).
Ovèla ando Jerez, bibaxtales kana numaj sas 38bershengo, o Tomás “El Nitri” merel kotar tuberkulòzia.
O Tomás Ortega “El Nitri” sas jekh mashkar e maj bare gilavne andi Flamenkoski història. Kramavno kotar jekh bari rromani/gitanikani flamenkikani tradìcja. Takaj so, lesko denipen nakhljas respas bidikhlo ande historikane registràcia kotar o Flamènko dji, ko mashkar o shelibersh XXto, o Antonio Mairena lestravdjas les aj reivindikardjas les (kramavindoj e interpretàcie kerde kotar i Pastora Pavón aj o Antonio Frijones) andi leski bari buti te lestravel aj pativjarel o rromano/gitano flamenkikano musikàlo patrimonium.